Com us comentàvem tenim poc temps fins a Corpus però la Comissió s'hi ha posat amb totes les ganes! ;) De manera que aquí teniu la segona entrega de LA CANYA DEL CLAVELLER, aquesta setmana amb una novetat i es que l'entrevistat és el principal protagonista de les catifes i l'exposició... EL CLAVELL!
LA CANYA DEL CLAVELLER - 2na ENTREGA
Avui per obrir boca, la Comissió ha decidit entrevistar a un dels principals protagonistes de la festa : EL CLAVELL
Dianthus. Quin nom tan estrany no?
No, de fet els amics em diuen clavell, clavellet, clavellina a la meva germana petita. Dianthus és el meu nom botànic però sembla un renec, diguem clavell si us plau.
Ja sap que a Sitges ens agraden molt els clavells, fem una exposició, de fa molts anys...
Si, si jo mateix sóc nascut aquí i els meus avantpassats també. Sóc fill d'un esqueix de casa de la Rosa Andreu, la Rosa del Cable vaja. Sap qui vull dir, no?
Oi tant que sí, vet aquí la bona olor que fa vostè!
Si, i això és molt important. Nosaltres, els clavells, som presumits, ens agrada anar pel món ben drets, tibadets, acolorits i perfumats. I les clavellines, no en parlem!
Té un color magnífic!
Si, és que em passo el dia al sol, amb el clima de Sitges...
Els seus diferents colors, tenen un significat?
El color, el perfum, els pètals... tot té el seu significat. És el llenguatge de les flors, dels clavells. Fixis vostè, els poetes, els pintors, els enamorats... tothom recorre a nosaltres per manifestar els seus sentiments. Som molt útils als humans.
I decoratius, no els sap greu que els tallin per gaudir-ne dins d'un gerro?
No, a nosaltres ens agrada viure entre els humans. De fet, som tants macos perquè les persones ens cultiven. Ens ajudem mútuament. Ells ens crien, ens mimen i nosaltres els fem quedar bé, presumim plegats. I si ens tallen i canvien l'aigua sovint, morim dolçament i en bona companyia, cosa que no poden dir les ortigues i altres herbes que, posem pel cas, tothom es treu del damunt.
Se sent estimat a Sitges, el veig una mica trist...
Trist no, un xic pansit si que ho estic. Em cal una mica d'aigua perquè avui ha fet ventet i al ser tan alt de vegades agafo mal de cap. No puc prescindir de la canya!
Anirà a l'Exposició enguany?
Ja ho veurem. Segons com, em quedaré al gerro i que hi vagin els altres clavells de casa, que en son una colla i més joves que jo. Encara s'han d'obrir i estan aguantant per tenir el millor vestit per anar al Retiro.
No hi han estat mai els seus companys a l'Exposició?
Serà el seu primer any, tant pels clavells com pel cultivador. Ara hi ha una colla de sitgetans que els hi ha tornat l'afició i encara que avui en dia les cases no tenen molt de lloc, tenim molts amics que ens crien a balcons, finestres, terrats i al Viver de l'Hospital.
Que estant malalts?
Malalts nosaltres, no senyora. El que passa és que a l'Hospital de Sitges s'ha habilitat un viver per criar-nos. Diguem que avui en dia els clavells de petits anem a la guarderia i a col•legi fins que som grans. Les persones venen allà i ens cuiden perquè puguem anar a presumir a l'Exposició. De passada, els residents i nosaltres ens fem companyia.
Diuen que a les plantes els agrada que els parlin
Oi tant, com a les persones, ens comuniquem i si ens posen música o ens canten ja ens posem una mica tontos...
I si li canto “clavelitos”,?
Gràcies, no cal però ara recordo que el mestre Pallarés va dedicar una sardana als meus avantpassats Els clavells de Sitges.
Tenen previst guanyar algun premi a l'exposició?
Com sempre es diu, el més important és participar, però si que m'agradaria. Especialment, per alguns dels meus joves companys. Som una colla de 20 cossis d'un cultivador novell i no li podem fallar, ens ha cuidat moltíssim, ens ha regat, abonat, ens ha posat ferros per recolzar-nos. Ens ha posat en cossis nous.
Realment, se n'ha fet un tip i es mereix un reconeixement. Gràcies per haver-nos concedit l'entrevista,
A vostès. Ens veiem al Retiro!
http://corpusdesitges.blogspot.com/
http://twitter.com/corpusdesitges
Facebook: Corpus de Sitges
corpusdesitges@gmail.com
http://www.sitges.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada